El Mar
Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d´horitzó
cap al cor de la tarda.
Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.
Ressona el lent batec
i un vell astre s´apaga.
Crema el Sol als teus llavis.
Neda el cos
i ets gest d´aigua disn l´aigua.
Són un somni les ones,
la pell.
I et commou el silenci,
el seu tacte.
Carles Duarte, S´acosta el mar. Poesia 1984-2009, 3i4, 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario